WRITE TO US / ESCRÍBENOS

Enter your email address and message and submit. We'll get back to you as soon as possible. 

Introduce tu correo electrónico y mensaje, y pulsa Submit / Enviar. Nos pondremos en contacto contigo lo antes posible. 

6 Calle San Crispín
Madrid, 28011
Spain

+34 91 559 6546

Wonder Ponder, Visual Philosophy for Children, is an imprint specialising in products for fun and engaging thinking. This website provides accompanying material to our Wonder Ponder boxes, including guides for children, parents and mediators, ideas for wonderpondering and fun games and activities. It is also a platform for sharing your very own Wonder Ponder content and ideas.

"LA FILOSOFIA ÉS REBEL·LIA". LLEGEIX L'ENTREVISTA A ELLEN DUTHIE AL NOU NÚMERO DE EL CULTURISTA, DEDICAT A LA FILOSOFIA.

Bloc

"LA FILOSOFIA ÉS REBEL·LIA". LLEGEIX L'ENTREVISTA A ELLEN DUTHIE AL NOU NÚMERO DE EL CULTURISTA, DEDICAT A LA FILOSOFIA.

Raquel Martínez

Al nou número de El Culturista,dedicat a la Filosofia, ressenyen Jo, persona en català, entrevisten Ellen Duthie i proposen un joc per wonderpondejar, entre moltes, moltes més coses molt recomanables.  

Us deixem el text de l'entrevista realitzada per Núria Puyuelo.


L'ENTREVISTA
ELLEN Duthie


QUÈ ÉS PER A TU LA FILOSOFIA?

La filosofia és rebel·lia. Quan filosofem ens atrevim a qüestionar totes les certeses que ens vénen donades i les que creiem haver construït fins al moment sobre el món i sobre la nostra relació amb el món.

La filosofia és joc i com qualsevol joc, és cosa seriosa. Quan fem filosofia hem d'assegurar primer que tenim totes les peces del puzzle sobre la taula. Després podem veure quins encaixen. Amb les peces que no encaixen, hem de pensar si podem prescindir-ne o si hem de deixar-les a un costat per intentar incorporar-les la propera vegada que juguem a aquesta pregunta o puzle.

La filosofia és també recerca de sentit. La vida és estranya, el món és misteriós i els éssers humans estem plens de contradiccions. Partint de la sorpresa que ens provoca aquesta estranyesa, la filosofia busca formular les preguntes necessàries, ordenar les possibles respostes a aquestes preguntes i sotmetre-les a examen. Després veiem amb quines ens podem anar quedant per construir sentit i quines cal anar rebutjant. Curiosament, en aquesta recerca de sentit, la filosofia es converteix també en font de sentit: filosofar és una de les coses més humanes a les quals ens podem dedicar.


PER QUÈ CREUS QUE SERVEIX?

D'alguna manera, la filosofia, com la literatura, no "serveix" per a res, i ho dic amb molt d’orgull!

Però la filosofia és molt valuosa per molts motius. És valuosa perquè interroga el món i a totes les altres disciplines, formulant bones preguntes i exigint respostes pausades i raonades.

És valuosa perquè ens fa conscients que gran part del que considerem de sentit comú, lluny de ser cert, està basat en errors i imprecisions. La filosofia ens obliga a sotmetre a examen les nostres conviccions, creences i prejudicis. Ens obliga a pensar sobre la qualitat del nostre raonament, a examinar la nostra pròpia ment i a conèixer-nos millor. És valuosa perquè ens exigeix pensar per nosaltres mateixos.  

La filosofia és valuosa també perquè ens pot aportar un sentit de la perspectiva sobre què és el que importa i què és allò que no importa tant per al nostre món i per a la nostra vida.


CREUS QUE COM A SOCIETAT TENIM POR DE PENSAR?

Crec que el que tenim és poca pràctica. Ens passem la vida practicant dur per no pensar. El sistema educatiu dominant, des de fa molt de temps, ha eliminat qualsevol rastre de reflexió sobre el que s'està aprenent, especialment en les edats més primerenques. Si portem tota la vida practicant la irreflexió, és difícil de sobte començar a pensar en profunditat en les coses i és normal que doni no només por, sinó també mandra.

Pot resultar més incòmode o més complex pensar per un mateix que acceptar una veritat donada o deixar que altres decideixin per tu. Hi ha també una sensació que no és pràctic, fins i tot que no és realista, posar-se a pensar. Qui té temps per a aquestes coses? Com si pensar fora prescindible.

D'altra banda, hi ha certa tendència a imaginar que si pensem profunda i seriosament sobre la vida, descobrirem inevitablement una realitat terrible i ens endisarem en la desesperació o caurem a l'abisme. O que si no es té una resposta clara, la sensació serà insuportable. Però, no és preferible seguir pensant, que conformar-se amb una resposta que en realitat no ens convenç? Quina idea tan tremenda la que per ser mitjanament feliços, hem d’anar per la vida sense pensar!

El que ens hauria d’aterrir és la por a pensar.


COM CREUS QUE S'HAURIA D'ENSENYAR LA FILOSOFIA A L'ESCOLA PERQUÈ NO SIGUI CONCEBUDA COM UNA DISCIPLINA COMPLICADA I INABARCABLE?

Crec que el fonamental és aconseguir generar aquestes circumstàncies de sorpresa i perplexitat que donen lloc a les preguntes filosòfiques perquè les mateixes preguntes brollin en les ments de l'alumnat. Es tracta de provocar desestabilització, dubtes sobre certeses prèvies, confusió que els fascini, que els porti a voler indagar. En el moment en què la pregunta sorgeixi d'ells o com a mínim entenguin com va sorgir en la ment d'una altra persona, estan enganxats i la qüestió ja està al seu abast.


QUINA ÉS LA MILLOR METODOLOGIA PER INTRODUIR-LA A L'ESCOLA?

Crec que posar èmfasi en el caràcter dialògic de la filosofia és desitjable per molts motius, entre ells, perquè implica l'alumnat en les qüestions, de manera que no són merament receptors o, en el millor dels casos, analistes d'idees i arguments aliens, sinó que són part activa de la indagació.

També crec que és positiu allunyar-se de la regurgitació escrita i centrar-se en el gènere de l'assaig des de petits, on, a partir de lectures i anàlisi de textos de filòsofs i de diàlegs a l'aula, es presenti una tesi pròpia, degudament argumentada.

També és interessant introduir altres gèneres d'escriptura i art, com relats de ciència ficció per exemple, per explorar determinades preguntes filosòfics, o projectes "d’exposicions per fer pensar" a companys.


EN QUÈ CONSISTEIX EL TEU PROJECTE WONDER PONDER? QUINS OBJECTIUS PERSEGUEIX? 

És un projecte de recerca de Filosofia visual per a nens que combina una part educativa, una altra literària i una altra editorial. A partir d'imatges narratives intrigants i provocadores, cadascun dels nostres títols convida a reflexionar sobre un determinat tema des de molts angles diferents.

El treball que vam realitzar està basat en treball previ amb nens i adults de diferents edats, on observem i dialoguem amb ells per detectar algunes de les preguntes i temes que més atrauen els assistents i vam provar les imatges per veure en quina mesura desperten una reflexió rica. Després, hi ha un treball lent i dur d'edició en què participem jo, la il·lustradora Daniela Martagón i l'editora Raquel Martínez.

Wonder Ponder busca obrir espais de reflexió i diàleg, on puguem compartir el nostre "no saber" i construir possibles respostes. Busca oferir oportunitats per aturar-se a pensar, en un món en el qual ens aturem poc i a pensar, menys. Cerca també fer de la reflexió un procés al mateix temps rigorós i juganer i sobretot, al qual un pugui habituar-s'hi.


QUIN LLIBRE RECOMANARIES ALS PARES PER APROPAR LA FILOSOFIA ALS SEUS FILLS I PER A ELLS?

Qualsevol llibre-joc de Wonder Ponder, què vaig a dir jo!

Món cruel, per pensar sobre la crueltat, Jo, persona, per pensar sobre què som i qui som, i El que tu vulguis per pensar sobre la llibertat.

La veritat és que qualsevol exemple de bona literatura també pot usar-se com a trampolí per al diàleg. Aquí és important fugir de llibres que continguin lliçons (no solen donar per a un diàleg molt ric) i buscar llibres que deixin al lector amb una pregunta més que amb un missatge.

QUAN ERES PETITA, QUÈ VOLIES SER DE GRAN?

Recordo que de molt petita volia ser arquitecta. Després, d'adolescent vaig canviar a advocada (principalment, ho confesso, a causa de la influència de la sèrie La Llei de Los Angeles). Durant diversos anys, vaig seguir contestant automàticament que volia ser advocada, per llevar-me de damunt la pregunta. De fet, gairebé gairebé vaig estudiar Dret. Però sempre agrairé als meus pares que abans de sol·licitar plaça a la universitat, s'asseguessin amb mi i em fessin dues preguntes molt senzilles: "però, a tu què t'interessa de debò ?, què t'apassiona?" I ho vaig tenir claríssim: la filosofia.

Ellen Duthie (Cadis, 1974) és autora, traductora, editora i professora. Creadora del projecte Wonder Ponder de Filosofia visual per a nens i autora dels blocs "Lo leemos así», «Filosofía del cuento» i «Filosofía a la de tres». El seu treball se centra en els camps de literatura infantil i filosofia per a nens, de vegades per separat però normalment regirats.